La baixada i pujada des del santuari és per un camí estret, i amb forta pendent en ocasions, cosa que dificulta començar corrent a bon ritme. De totes maneres el desnivell és poc significatiu. Finalment arribes a creuar la carretera BV 4243 que va de Berga a Rasos de Peguera i això indica que comences la pujada cap a Espinalbet.
El veïnat d'Espinalbet és petit com el nom indica i és el punt de partida a les primere pendents de veritat de la cursa. Al cap d'una estona vam arribar al coll de la Pomera, punt en el qual vam agafar la variant del camí que passa per la Casanova de les Garrigues, tot i que actualment hi ha una variant més curta.
Aquesta casa és un lloc on t'hi pots quedar a dormir. Al fer-ho corrents en poques hores hi ets i la primera etapa es pot fer perfectament a bon ritme. hi ha cavalls i és un paratge agradable. Vam seguir endavant altra vegada de forta pujada camí del Coll de les nou Comes, i camí de Peguera, un poble abandonat sota una gran roca impressionant.
Per arribar a aquest poble es passa per un petit túnel d'una antiga línia de tren de les antigues mines establertes en aquests paratges anys enrera. Després de passar per Peguera, ens vam dirigir ja cap a la Font de la Buixa, cruïlla de camins, on pots agafar el GR per Bonner o pel Farrús. Vam pensar que per Bonner el desnivell era menor i el camí que és apte per bicicletes ens permetria córrer millor. El fet va ser que un cop a Cal Sec, una casa reconstruïda recentment, ens vam embolicar amb les marques verticals i hortizontals, de tal forma que no vam agafar el camí correcta i ens vam desviar lleugerament cap el nord. Això ens va fer perdre unes dues hores de caí i va fer que al final de la jornada arribéssim cansadets. Aquest fet el vam comunicar al consell regulador dels bonshomes que en va prendre nota.
Bé, retrobat el camí GR vam baixar fins el molí dels Feners, lloc on es retroben les dues variants del camí i segueixen unificades altra vegada fins a Gósol. Aquest tros del camí se'ns va fer pesat ja que no teníem aigua ja, feia una calor xafogant i estàvem cansats. Sorribes i l'Espà, són dos veïnats que succeeixen al camí per arribar finalment a Gósol. Afortunadament, la visió del Pedraforca ens va ajudar a arribar.
Gósol cal remarcar és un poble petit, amb un castell a la part superior del turó més proper i que va ser abandonat a finals del s. XIX per començar a construir el poble actual. L'estat del castell és bastant pobre. Ens va reconfortar bastant el bon tracte de l'hostal Franciscó, i el passegi per la plaça de Gósol, petita i acollidora. Curiosa exposició de làmines de Picasso que hi va passar una temporada.
km totals: 36
temps total: 10h 45' (dues hores més considerant l'error de 2 hores perduts)
valoració: etapa llarga i dificultat física alta; amb entrenament es fa bé. Es pot córrer aproximadament el 65% del camí.
