I el panorama no ens va ser d'allò més alentador, ja que durant quasi tota la nit va ploure a bots i barrals, va llampegar, va tronar i va mullar tots els corriols per on l'endemà aniríem.
Bé, tot i això, la pluja només ens va afectar per dos motius: ens va fer marxar un pèl més tard, i ens va fer anar molls gairebé tot el camí ja que des del principi fas uns corriols plens d'herbes que estaven xopes.
A part d'això, una mica de respecte als núvols i boira que ens va acompanyar en tot moment i ganes d'arribar a la Portella blanca.
Aquesta etapa és de les més precioses en el seu conjunt. La pujada des de Bellver passant per Prullans i Ardòvol, ja té el seu encant amb e Moixeró rera seu i el sol sortint mica en mica.
Vam sortir a les 7 del matí finalment.
Després, de sortir ja de Bellver pel polígon industrial que està just al costat de la carretera, vam arribar a Prullans, localitat semblant a Bellver i on ara hauríem fet nit, ja que també diaposa d'una gran xarxa d'establiments per pernoctar. D'aquesta manera t'estalvies ben bé per l'endemà uns 45'. 
Mitja hora més tard, arribes a Ardòvol i segueixes la pista direcció cap a Can Jan de la Llosa. A partir d'aquí comença la vertadera ascenció fins a la Portella Blanca. El camí és molt bo i només la boira ens va fer estar alerta durant tot el camí.
Mitja hora més tard, arribes a Ardòvol i segueixes la pista direcció cap a Can Jan de la Llosa. A partir d'aquí comença la vertadera ascenció fins a la Portella Blanca. El camí és molt bo i només la boira ens va fer estar alerta durant tot el camí. 
El pas per Can Jan ens va fer tenir un punt de referència per si pel mal temps hi haguéssim hagut de fer nit. 
Pista amunt, vam anar escalant metres fins arribar al Prat del Xuixirà, lloc on una petita capelleta sembla que et doni la benedicció per seguir amunt. Aquí ens vam trobar uns senderistes que anaven cap a Andorra. 
Tot seguit, la Cabana dels Esparvers, ens va deparar una bonica sorpresa; ens vam trobar un noi francès que feia molts dies que voltava i que volia anar fins a Sitges... i sobretot, ens vam trobar en José Antonio, el qual ens va acompanyar fins a coronar el cim podent conversar algunes hores amb ell i sabent llavors, que havíem coincidit en diverses competicions... Bona trobada!Si voleu veure el blog d'en José Antóni cliqueu AQUÍ.
Finalment vam coronar la portella, i allà vam esmorzar un xi arreserats ja que feia molt vent.
La vista des de dalt és espectclar; les dues valls que es divisen donen l'aparença inigualable de trobar-te en espais vegres de la mà humana, i això els fa especials. Vegetació i fauna típics d'aquesta alçada i aigua per tot arreu. La baixada es preveia ràpida però la gran quantitat de fotos que havíem de fer ens va fer estar-nos el temps que va cladre. Foto aquí i foto allà i foto allà baix... la Vall de Campcardós més espectacular encara que la de la Llosa, i amb una presa natural que amb les allaus s'ha anat construïnt. Abans d'arribar a Porta entrada a la vall de Querol, i arribada al poble. Port és un poble petit on nosltres finalmet no vam fer nit... va preferir fer nit a Porté, ja que tenia botiga i l'endemà començaríem a L'Ospitalet, ja que finalment vam decidir ajuntar dues etapes en una.
km totals: 36
temps total: 7h 40'
valoració: etapa dura, llarga, però de molt bon fer pel seu espectacular paisatge. Es pot córrer aproximadament el 50% del camí, durant la baixada. De mal fer nit a Porta, poble molt abandonat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada